Fem un pastís i jocs de taula

Hola de nou ocellets! 

El passat dissabte se'l va passar plovent, així que l'Alexandra i jo ens vam reunir amb l'Alpha i l'Alba (una altra parella del projecte) per fer un pastís i passar la tarda jugant a jocs de taula! Anar a comprar els ingredients al supermercat va ser una mica caos... Ningú trobava res, però finalment ho vam aconseguir! Seguidament, l'Alpha i l'Alexandra van fer de xefs professionals amb davantals posats i tot, i, seguint la recepta "inventada", vam acabar fent un brownie sense nous però amb plàtan. 

LA RECEPTA - BROWNIE DE PLÀTAN

4 ous
1 sobre Royal
175 g de xocolata negre
100 g de farina
150 g de sucre
175 g de mantega
2 plàtans

És tan senzill com fondre la xocolata i la mantega i barrejar-ho tot junt fins que no quedin grumolls. Després s'hi pot afegir el plàtan tallat a talls petits i tot posat en una plata cap al forn uns 20 minutets! Proveu-ho, estava boníssssssssssim!!!

Després vam estar jugant a diversos jocs com ara l'Oca, el Parxís, el Party, l'Spot it o el Rummikub. Ja veieu que va ser una tarda molt entretinguda i dolça! 

Ei, deixeu-me posar al dia

Rossinyols, val més tard que mai: bon any nou a tots!! 

Fa molt que no feia cap entrada, i és que no havia tingut massa temps fins ara... però això no vol dir que amb l'Alexandra no haguem seguit fent activitats! Ja fa gairebé més d'un mes vam poder gaudir de la meravellosa experiència de muntar a cavall a l'hípica El Turó. A l'Alexandra li feia molta il·lusió però alhora estava ben espantada; li feien més gràcia els ponis, ja que semblaven més inofensius. No va ser fins que va pujar dalt del cavall gairebé tremolant (però per voluntat pròpia) que va veure que el cavall també ho era, d'inofensiu, i que amb ell s'ho podia passar pipa! Em fa l'afecte que va ser una activitat molt profitosa ja que va poder aprendre a confiar en ella mateixa i veure que si s'ho proposa pot amb tot. A l'hípica ens van dir que podíem tornar sempre que volguéssim, així que no descartem la possibilitat de tornar-hi, aquesta vegada amb menys por! Mireu, mireu:

Ja just abans del Nadal i tenint en compte la gran passió cinematogràfica que sembla tenir l'Alexandra, vam decidir tornar al cinema, però aquesta vegada a Girona. Si la sala de projecció de la Bisbal li va semblar enorme, imagineu-vos als Ocine... va al·lucinar!! Les crispetes, les butaques, els cartells, la pantalla; no s'atrevia ni a parpellejar. Va ser, novament, una gran satisfacció per mi veure-la somriure.

La gran llàstima va ser que per Nadal jo vaig estar de viatge i no ens vam poder veure. M'hagués agradat molt portar-la a la Quina del poble o a veure els reis, però va ser una sort saber que ja hi va anar ella amb la seva família!