Rossinyols, val més tard que mai: bon any nou a
tots!!
Fa molt que no feia cap entrada, i és que no havia tingut
massa temps fins ara... però això no vol dir que amb l'Alexandra no haguem seguit
fent activitats! Ja fa gairebé més d'un mes vam poder gaudir de la meravellosa
experiència de muntar a cavall a l'hípica El Turó. A l'Alexandra li feia molta
il·lusió però alhora estava ben espantada; li feien més gràcia els ponis, ja
que semblaven més inofensius. No va ser fins que va pujar dalt del cavall gairebé
tremolant (però per voluntat pròpia) que va veure que el cavall també ho era,
d'inofensiu, i que amb ell s'ho podia passar pipa! Em fa l'afecte que va ser
una activitat molt profitosa ja que va poder aprendre a confiar en ella mateixa
i veure que si s'ho proposa pot amb tot. A l'hípica ens van dir que podíem
tornar sempre que volguéssim, així que no descartem la possibilitat de
tornar-hi, aquesta vegada amb menys por! Mireu, mireu:
Ja just abans del Nadal i tenint en compte la gran passió
cinematogràfica que sembla tenir l'Alexandra, vam decidir tornar al cinema,
però aquesta vegada a Girona. Si la sala de projecció de la Bisbal li va
semblar enorme, imagineu-vos als Ocine... va al·lucinar!! Les crispetes, les
butaques, els cartells, la pantalla; no s'atrevia ni a parpellejar. Va ser,
novament, una gran satisfacció per mi veure-la somriure.
La gran llàstima va ser que
per Nadal jo vaig estar de viatge i no ens vam poder veure. M'hagués agradat
molt portar-la a la Quina del poble o a veure els reis, però va ser una sort
saber que ja hi va anar ella amb la seva família!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada